Tots Sants:
Aprofito avui que és festa per posar al dia el bloc i fer unes reflexions que s'amaguen sota les paraules escrites al meu diari de camp. Hi ha una cosa que fa temps que em ronda pel cap i és el poc acostament que estic tenint amb els usuaris del servei. Ho he estat rumiant i considero determinants els següents factors:
- No formo part del seu equip.
- Quan jo vaig entrar, el grup ja estava molt unit.
- He entrat a observar sota el braç de les tècniques, cosa que em situa més al seu cantó i no al del usuaris. Sempre existeixen certes barreres invisibles, com horaris d'entrada i sortida (on es fan aquests dos grups), on van a esmorçar uns i altres i, és clar, el registre amb el que es parla quan ho fan amb un company o amb un tècnic, tot i el grau d'acostament que s'està realitzant per part de les tècniques és molt gran, fet que es tradueix en una relació fluïda i més que coordial.
- El meu temps d'estada és molt limitat per tal de poder accedir a parlar amb ells d'una manera més àmplia.
Aquest grup acaba aquest mateix dijous la seva estada al servei, així que per tal de solucionar-ho participaré tan activament com sigui possible dins de l'avaluació que realitzaran el mateix dijous. He demanat poder-me reunir amb els usuaris 5 minuts a soles, però aquesta demanda m'ha estat denegada, però amb uns motius concrets molt entendibles. Per una banda, l'administració pública fa burocràtic qualsevol acte o acció per petit que sigui (he sigut testimoni telefònic de més d'una "discussió" pel tipus de llenguatge correcte que s'ha d'utilitzar, tant pel que fa al tema de la normalització lingüística ja que no es poden fer servir mots com "coaching" o "online" o pels formalismes, on, segons la meva opinió, "rizan el rizo" tractant de diferenciar les connotacions del vostè, vos o tu en un document que enviaran als usuaris.
A més, des del coaching també s'entén que qualsevol acció té les seves conseqüències, i suposo que patiran que no tiri per terra el seu treball desmoralitzant la gent amb preguntes de l'indole de quantes entrevistes han tingut des de que estan a l'aula, o quantes insercions hi ha hagut, fent replantejar-se que tampoc no els ha anat tan bé el servei, com a priori, per les seves cares i actituds, pensen.
Tot i això, he quedat dimecres amb una tècnica, per tal de negociar una mica, suposo que alguna cosa em deixarà fer, encara que sigui presentant-li un guió de les meves preguntes o estant ella present, cosa que no m'agradaria ja que la seva presència pot condicionar les respostes, fent que sigui una repetició de l'avaluació i no una veritable entrevista.
Així, de moment, la meva estada s'està traduint en les dinàmiques i activitats que fan, en processos d'aprenantge diguessim i percepcions personals i petits comentaris que he d'ampliar. A la següent entrada parlaré de les dinàmiques.
- No formo part del seu equip.
- Quan jo vaig entrar, el grup ja estava molt unit.
- He entrat a observar sota el braç de les tècniques, cosa que em situa més al seu cantó i no al del usuaris. Sempre existeixen certes barreres invisibles, com horaris d'entrada i sortida (on es fan aquests dos grups), on van a esmorçar uns i altres i, és clar, el registre amb el que es parla quan ho fan amb un company o amb un tècnic, tot i el grau d'acostament que s'està realitzant per part de les tècniques és molt gran, fet que es tradueix en una relació fluïda i més que coordial.
- El meu temps d'estada és molt limitat per tal de poder accedir a parlar amb ells d'una manera més àmplia.
Aquest grup acaba aquest mateix dijous la seva estada al servei, així que per tal de solucionar-ho participaré tan activament com sigui possible dins de l'avaluació que realitzaran el mateix dijous. He demanat poder-me reunir amb els usuaris 5 minuts a soles, però aquesta demanda m'ha estat denegada, però amb uns motius concrets molt entendibles. Per una banda, l'administració pública fa burocràtic qualsevol acte o acció per petit que sigui (he sigut testimoni telefònic de més d'una "discussió" pel tipus de llenguatge correcte que s'ha d'utilitzar, tant pel que fa al tema de la normalització lingüística ja que no es poden fer servir mots com "coaching" o "online" o pels formalismes, on, segons la meva opinió, "rizan el rizo" tractant de diferenciar les connotacions del vostè, vos o tu en un document que enviaran als usuaris.
A més, des del coaching també s'entén que qualsevol acció té les seves conseqüències, i suposo que patiran que no tiri per terra el seu treball desmoralitzant la gent amb preguntes de l'indole de quantes entrevistes han tingut des de que estan a l'aula, o quantes insercions hi ha hagut, fent replantejar-se que tampoc no els ha anat tan bé el servei, com a priori, per les seves cares i actituds, pensen.
Tot i això, he quedat dimecres amb una tècnica, per tal de negociar una mica, suposo que alguna cosa em deixarà fer, encara que sigui presentant-li un guió de les meves preguntes o estant ella present, cosa que no m'agradaria ja que la seva presència pot condicionar les respostes, fent que sigui una repetició de l'avaluació i no una veritable entrevista.
Així, de moment, la meva estada s'està traduint en les dinàmiques i activitats que fan, en processos d'aprenantge diguessim i percepcions personals i petits comentaris que he d'ampliar. A la següent entrada parlaré de les dinàmiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario