Entrevista:

El dia 29 vaig poder realitzar l'entrevista, la qual vaig realitzar a una tècnica del servei. Aquesta es va desenvolupar de forma molt agradable, en un àmbient trànquil al seu despatx. Fora s'estava realitzant el mateix projecte, el pilotatge de les tècniques de la tarda, ja que ho vaig realitzar fora de l'horari laboral de la tècnica, ja que es va oferir per fer-ho així i no tenir cap tipus de pressa.

Tal i com es propossava als mòduls vaig tractar de fer el mínim de preguntes estructurades, tot i que si incidia en els aspectes que m'interessaven més. Per tant, intentava tenir un diàleg, el màxim que va ser possible. Durant aquest diàleg també donava les meves impressions del servei, molt favorables, per tal de donar peu a que sortissin nous aspectes o coses que jo no vaig ser capaç de percebre.

L'entrevista va servir per verificar les meves impressions durant l'observació, per tant va ser molt útil.

Tot i això, com ja he comentat m'hagués agradat més fer l'entrevista també a un usuari, perquè en realitat són ells qui fan el procès i, potser no tenen les mateixes impressions o no són conscients d'elles. Poder abordar aquesta limitació hagués sopossat un punt molt favorable per la meva observació, però al no ser possible, estic content en com em van atendre i es van respondre les qüestions que vaig plantejar.

Nou grup:

Vaig arribar dimarts i vaig rebre una bona noticia, una de les dos persones que van entrar a l'aula una mica desprès que els altres ha trobat feina. Això sempre es motiu d'alegria, és clar que en aquest cas només per les tècniques, ja que els participants no la coneixien.

Abans de parlar de les sensacions que vaig tenir d'aquest nou grup, comentaré una cosa que el cap de setmana em va estar rondant pel cap. Vaig adreçar-me al grup vell, per agrair la seva col·laboració i dir que m'havia estat de molt interès i profit estar a l'aula, i amb aquest fet també vaig dir que m'agradava molt el seu esforç i que jo em trobava en la mateixa situació que ells. En el comiat, vaig veure un apropament més proper, en aquest cas es va produir quelcom curiòs, no va ser el fet de que jo em situès de part seva i apropès la seva realitat, no mostrant-los com a aturats sinó com a persones en la busca de feina, però tot es va girar. El que vull dir, és que la sensació de poca proximitat i poc acostament que tenia amb ells es va convertir en el contrari, tots em van venir a animar a dir-me que segur que jo també trobaria feina. En quant vaig dir una característica personal meva vaig passar a formar part del seu grup, bé, no del tot, però si una mica. Potser amb més temps...

Al que anava! El nou grup... 

El que està clar que aquesta sensació de grup, o d'equip com se'ls argumenta, no està creada encara. No han trencat la barrera de sentir que hi ha altre gent en la mateixa situació que ells, que no tenen res dolent, que hi ha més aturats, uns quants la veritat (avui 4.226.744 a l'estat espanyol). Tal cop si que se'ls veia una mica més ensopits, el que està clar que estaven més insegurs, menys participatius. Encara, tampoc, no han treballat les seves idees limitants, per tal de poder-les superar. No he pogut observar directament, però les tecniques m'han parlat d'una dinàmica on fan un entrevista de feina des de l'error, fallant on saben que realment ho fan, per tal d'adonar-se compte i treballar aquests punts. Està molt bé poder saber un on estan els seus errors, per tal de millorar-los i tirar endavant, o si més no, per saber amagar-los una mica a aquells curiosos on un es juga el futur en 5 minuts, o qui sap si menys temps. 

El que si he vist en aquests dies és com el recolçament, fora d'una línia de compasió que moltes vegades s'ofereix sense voler a casa, el fet de veure com una pila de "desconeguts" 2 tècniques (seran dos en breu) i 14 companys, creuen en tu i les teves possibilitats, arriben a la part interior i remouen, com moltes vegades es diu, per tal de poder veure més enllà d'aquestes idees limitants que fan tant mal i ens condicionen tants cops. 

Crec en el que he vist, en el treball i en la voluntat de les persones. Però sobretot en la il·lusió i en una nova forma de treballar amb i per les persones des de l'administració pública. El temps ha estat un enemic en la meva observació ja que he fet curt, sobretot en els subjectes de control, a qui a dures penes he vist. Això ja ho sabia abans d'anar-hi, però és una cosa que m'ha sapigut greu, ja que el projecte m'ha semblat d'allò més atractiu.

Fi de grup i nou grup:

Divendres, dia 4 de novembre, va ser l'últim dia del primer grup que observaré. Es va fer l'avaluació a partir d'un questionari de satisfacció i, a més, es va demanar als participants que enviessin una carta amb les impressions que van tenir.

El qüestionari tenia 5 opcions a triar en cadascuna de les preguntes. Les seves opcions eren: Molt d'acord, d'acord, a vegades, en desacord i molt en desacord.

Les respostes, en la fullejada ràpida que s'em va permetre, eren positives. No totes, és clar, però en línies generals i amb bastanta redundància, es podria dir que els participants estaven satisfets d'haver passat per l'aula. Això, és clar, en quant al que van omplir als qüestionaris.

L'àmbient de comiat era palpable, i es va procedir a fer una dinàmica. La directora de l'oficina va baixar a donar els certificats d'assistència i es va quedar a la dinàmica, erem dos observadors aquest cop. Com anava dient, es va repartir un parell de fulles de paper a cada participant i es va fer tallar a trocets. A cada paper havien d'escriure el nom del seu company i dir, de forma anònima o no, qualsevol cosa que es volguès dir, des de uns versos a un consell o una feliticació, el que fos. Cal dir que tots els papers van ser anònims, tot i que alguns contenien pistes per les quals es detectava la seva procedència. Va haver-hi algunes llàgrimes, tendressa, abraçades i tot es va acabar. Per nosaltres ... els participants anaven a dinar plegats.

Al comiat, em van demanar de fer una foto a les tècniques i als participants plegats. A la següent foto van voler que aparaguès jo (bé, ho va voler una tècnica, però sempre agrada sentir-se acollit). Tothom parlava amb tothom, em preguntaven a mi per la meva situació, jo indagava el màxim, sense que es notès que l'acostament era massa interessant per mi com per desaprofitar-ho. Bé, tothom parlava del profit del curs, del que els havia servit, de que estaven molt contents, de que havien après molt, i clar, de que trobarien feina.

Però el més interessant del dia, el que em va resultar més increible, va ser el que jo estava pensant feia dies es va materialitzar en una acció concreta. La directora va tornar (havia marxat a canviar el nom d'un certificat que estava incorrecte) quan no quedaven usuaris. Amb llàgrimes als ulls, el que denotava sinceritat, va dir que estava encantada, que veia en aquest projecte un canvi radical del que s'estava fent, que als participants (si, no vull dir usuari) se'ls veia completament diferent actitud, diferent cara que als de l'anterior projecte.

És curiòs, estem parlant d'un servei públic, al que pot accedir tothom. Un servei gairebé personalitzat, que pensa en tu com una persona des de l'administració pública. Un servei des del SOC quan hi ha més aturats que mai, quan es fan retallades socials per tot arreu, quan predominen els models estandaritzats amb uns protocols rígids. Els operadors socials, els circuits d'on s'entra però no es surt .... no són això que estic veient, on et fan repensar com a persona, fent que les persones es sentin valorades, estimades, en la mateixa situació que molts altres i amb força per fer front a les situacions adverses. Pensava trobar-me una cosa i m'he trobat un món ben diferent. 

La il·lusió podrà agafar el relleu? Servirà d'aixopluc amb la que cau? Si més no, jo puc assegurar que de moment s'està intentant. Avui ha començat un nou grup, demà faré una ullada als rostres, als ulls, per comparar-los amb el que es van acomiadar de mi amb un somriure.

Tots Sants:

Aprofito avui que és festa per posar al dia el bloc i fer unes reflexions que s'amaguen sota les paraules escrites al meu diari de camp. Hi ha una cosa que fa temps que em ronda pel cap i és el poc acostament que estic tenint amb els usuaris del servei. Ho he estat rumiant i considero determinants els següents factors: 


- No formo part del seu equip. 
- Quan jo vaig entrar, el grup ja estava molt unit.
- He entrat a observar sota el braç de les tècniques, cosa que em situa més al seu cantó i no al del usuaris. Sempre existeixen certes barreres invisibles, com horaris d'entrada i sortida (on es fan aquests dos grups), on van a esmorçar uns i altres i, és clar, el registre amb el que es parla quan ho fan amb un company o amb un tècnic, tot i el grau d'acostament que s'està realitzant per part de les tècniques és molt gran, fet que es tradueix en una relació fluïda i més que coordial.
- El meu temps d'estada és molt limitat per tal de poder accedir a parlar amb ells d'una manera més àmplia.


Aquest grup acaba aquest mateix dijous la seva estada al servei, així que per tal de solucionar-ho participaré tan activament com sigui possible dins de l'avaluació que realitzaran el mateix dijous. He demanat poder-me reunir amb els usuaris 5 minuts a soles, però aquesta demanda m'ha estat denegada, però amb uns motius concrets molt entendibles. Per una banda, l'administració pública fa burocràtic qualsevol acte o acció per petit que sigui (he sigut testimoni telefònic de més d'una "discussió" pel tipus de llenguatge correcte que s'ha d'utilitzar, tant pel que fa al tema de la normalització lingüística ja que no es poden fer servir mots com "coaching" o "online" o pels formalismes, on, segons la meva opinió, "rizan el rizo" tractant de diferenciar les connotacions del vostè, vos o tu en un document que enviaran als usuaris.


A més, des del coaching també s'entén que qualsevol acció té les seves conseqüències, i suposo que patiran que no tiri per terra el seu treball desmoralitzant la gent amb preguntes de l'indole de quantes entrevistes han tingut des de que estan a l'aula, o quantes insercions hi ha hagut, fent replantejar-se que tampoc no els ha anat tan bé el servei, com a priori, per les seves cares i actituds, pensen. 

Tot i això, he quedat dimecres amb una tècnica, per tal de negociar una mica, suposo que alguna cosa em deixarà fer, encara que sigui presentant-li un guió de les meves preguntes o estant ella present, cosa que no m'agradaria ja que la seva presència pot condicionar les respostes, fent que sigui una repetició de l'avaluació i no una veritable entrevista.


Així, de moment, la meva estada s'està traduint en les dinàmiques i activitats que fan, en processos d'aprenantge diguessim i percepcions personals i petits comentaris que he d'ampliar. A la següent entrada parlaré de les dinàmiques.

Els primers passos:

Cal dir que primerament he derivat i, després, he virat una mica en la meva idea de recerca inicial. A fi que estic immers en un programa pilot i els cercadors d'Internet són, en aquest cas, un mal company de viatge, ometré el nom per tal de no crear problemes o confusions innecessàries.

Estic observant el pilotatge de la introducció del coaching al format actual de les Aules Actives, però això comportarà certs efectes com que les Aules deixin de funcionar. Però les conseqüències d'aquest nou format haurien de ser positives, ja que, com he dit, el coaching és sumatori a l'activitat que s'està produint i les aules com a tals tindran un altre espai que les ocupi, això si, amb menys temps pels usuaris.

Ara les dinàmiques entre i pels usuaris tenen una rellevància màxima dintre d'aquesta activitat, ja que es tracta de buscar l'excel·lència, objectiu del coaching, és a dir: "Treure el màxim profit dels recursos que es tenen a l'abast".

Amb això es pretén treballar sobre les emocions, per tal de que moltes coses que estan a l'inconscient aflorin al que és conscient. Moltes vegades el que es sent es deixa ocult, s'actua sense sentir i això provoca que s'obtinguin resultats molt més dolents, al desatendre una part important de nosaltres mateixos. Així, ja no es tracta d'una busca de feina intensiva només, sinó de saber que s'està fent i quins són els motius que ens duen a aquesta realitat, percebre’s a un mateix tal com és i observar com ens veuen els demés en el difícil itinerari de trobar feina.

 Pissarra amb el triangle Pensar- Sentir - Actuar.    

Comença l'aventura!

Aquí està el meu bloc. Iniciant una nova aventura  a partir de l'assignatura Etnografia aplicada a l'Educació Social; on en aquest espai aniré recreant el que pugui observar de la meva estada a una Aula de recerca intensiva de feina o "Aula Activa".

La primera passa del camí:

A aquestes aules els participants realitzen una recerca intensiva de feina mitjançant diversos portals d’ocupació d’Internet, amb un límit màxim d’assistència de quatre setmanes. La metodologia de les Aules Actives està marcada por tres trets f0namentals: la dedicació exclusiva dels usuaris i usuàries, els grups reduïts i l'atenció personalitzada del personal assessor. La meva observació es centrarà en els processos de transmissió de coneixements en aquest terreny.

Per tal de no avorrir amb detalls tècnics, i per qui pugui interessar, deixo l'adreça web del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya) amb el que signifiquen per ells les "Aules Actives" i la ubicació d'aquestes.

http://www.oficinadetreball.cat/socweb/opencms/socweb_es/ciutadans/orientacioTrobarFeina/aulesActives.html