Fi de grup i nou grup:

Divendres, dia 4 de novembre, va ser l'últim dia del primer grup que observaré. Es va fer l'avaluació a partir d'un questionari de satisfacció i, a més, es va demanar als participants que enviessin una carta amb les impressions que van tenir.

El qüestionari tenia 5 opcions a triar en cadascuna de les preguntes. Les seves opcions eren: Molt d'acord, d'acord, a vegades, en desacord i molt en desacord.

Les respostes, en la fullejada ràpida que s'em va permetre, eren positives. No totes, és clar, però en línies generals i amb bastanta redundància, es podria dir que els participants estaven satisfets d'haver passat per l'aula. Això, és clar, en quant al que van omplir als qüestionaris.

L'àmbient de comiat era palpable, i es va procedir a fer una dinàmica. La directora de l'oficina va baixar a donar els certificats d'assistència i es va quedar a la dinàmica, erem dos observadors aquest cop. Com anava dient, es va repartir un parell de fulles de paper a cada participant i es va fer tallar a trocets. A cada paper havien d'escriure el nom del seu company i dir, de forma anònima o no, qualsevol cosa que es volguès dir, des de uns versos a un consell o una feliticació, el que fos. Cal dir que tots els papers van ser anònims, tot i que alguns contenien pistes per les quals es detectava la seva procedència. Va haver-hi algunes llàgrimes, tendressa, abraçades i tot es va acabar. Per nosaltres ... els participants anaven a dinar plegats.

Al comiat, em van demanar de fer una foto a les tècniques i als participants plegats. A la següent foto van voler que aparaguès jo (bé, ho va voler una tècnica, però sempre agrada sentir-se acollit). Tothom parlava amb tothom, em preguntaven a mi per la meva situació, jo indagava el màxim, sense que es notès que l'acostament era massa interessant per mi com per desaprofitar-ho. Bé, tothom parlava del profit del curs, del que els havia servit, de que estaven molt contents, de que havien après molt, i clar, de que trobarien feina.

Però el més interessant del dia, el que em va resultar més increible, va ser el que jo estava pensant feia dies es va materialitzar en una acció concreta. La directora va tornar (havia marxat a canviar el nom d'un certificat que estava incorrecte) quan no quedaven usuaris. Amb llàgrimes als ulls, el que denotava sinceritat, va dir que estava encantada, que veia en aquest projecte un canvi radical del que s'estava fent, que als participants (si, no vull dir usuari) se'ls veia completament diferent actitud, diferent cara que als de l'anterior projecte.

És curiòs, estem parlant d'un servei públic, al que pot accedir tothom. Un servei gairebé personalitzat, que pensa en tu com una persona des de l'administració pública. Un servei des del SOC quan hi ha més aturats que mai, quan es fan retallades socials per tot arreu, quan predominen els models estandaritzats amb uns protocols rígids. Els operadors socials, els circuits d'on s'entra però no es surt .... no són això que estic veient, on et fan repensar com a persona, fent que les persones es sentin valorades, estimades, en la mateixa situació que molts altres i amb força per fer front a les situacions adverses. Pensava trobar-me una cosa i m'he trobat un món ben diferent. 

La il·lusió podrà agafar el relleu? Servirà d'aixopluc amb la que cau? Si més no, jo puc assegurar que de moment s'està intentant. Avui ha començat un nou grup, demà faré una ullada als rostres, als ulls, per comparar-los amb el que es van acomiadar de mi amb un somriure.