Nou grup:

Vaig arribar dimarts i vaig rebre una bona noticia, una de les dos persones que van entrar a l'aula una mica desprès que els altres ha trobat feina. Això sempre es motiu d'alegria, és clar que en aquest cas només per les tècniques, ja que els participants no la coneixien.

Abans de parlar de les sensacions que vaig tenir d'aquest nou grup, comentaré una cosa que el cap de setmana em va estar rondant pel cap. Vaig adreçar-me al grup vell, per agrair la seva col·laboració i dir que m'havia estat de molt interès i profit estar a l'aula, i amb aquest fet també vaig dir que m'agradava molt el seu esforç i que jo em trobava en la mateixa situació que ells. En el comiat, vaig veure un apropament més proper, en aquest cas es va produir quelcom curiòs, no va ser el fet de que jo em situès de part seva i apropès la seva realitat, no mostrant-los com a aturats sinó com a persones en la busca de feina, però tot es va girar. El que vull dir, és que la sensació de poca proximitat i poc acostament que tenia amb ells es va convertir en el contrari, tots em van venir a animar a dir-me que segur que jo també trobaria feina. En quant vaig dir una característica personal meva vaig passar a formar part del seu grup, bé, no del tot, però si una mica. Potser amb més temps...

Al que anava! El nou grup... 

El que està clar que aquesta sensació de grup, o d'equip com se'ls argumenta, no està creada encara. No han trencat la barrera de sentir que hi ha altre gent en la mateixa situació que ells, que no tenen res dolent, que hi ha més aturats, uns quants la veritat (avui 4.226.744 a l'estat espanyol). Tal cop si que se'ls veia una mica més ensopits, el que està clar que estaven més insegurs, menys participatius. Encara, tampoc, no han treballat les seves idees limitants, per tal de poder-les superar. No he pogut observar directament, però les tecniques m'han parlat d'una dinàmica on fan un entrevista de feina des de l'error, fallant on saben que realment ho fan, per tal d'adonar-se compte i treballar aquests punts. Està molt bé poder saber un on estan els seus errors, per tal de millorar-los i tirar endavant, o si més no, per saber amagar-los una mica a aquells curiosos on un es juga el futur en 5 minuts, o qui sap si menys temps. 

El que si he vist en aquests dies és com el recolçament, fora d'una línia de compasió que moltes vegades s'ofereix sense voler a casa, el fet de veure com una pila de "desconeguts" 2 tècniques (seran dos en breu) i 14 companys, creuen en tu i les teves possibilitats, arriben a la part interior i remouen, com moltes vegades es diu, per tal de poder veure més enllà d'aquestes idees limitants que fan tant mal i ens condicionen tants cops. 

Crec en el que he vist, en el treball i en la voluntat de les persones. Però sobretot en la il·lusió i en una nova forma de treballar amb i per les persones des de l'administració pública. El temps ha estat un enemic en la meva observació ja que he fet curt, sobretot en els subjectes de control, a qui a dures penes he vist. Això ja ho sabia abans d'anar-hi, però és una cosa que m'ha sapigut greu, ja que el projecte m'ha semblat d'allò més atractiu.